Tímid o Només Introvertit?

Una  dona atractiva baixa la mirada recatadament darrere d'un barret. En altres temps aquest gest podria haver comunicat molta sensualitat i encant. No obstant això, es tracta d'un anunci de Zoloft, un fàrmac aprovat per al tractament de la fòbia social. - És només tímida? O és Fòbia Social? - es llegeix en l'anunci, suggerint que la jove no està tractant de seduir. Està malalta.

Però realment ho està?.

Potser sigui veritat que aquesta dona té un trastorn d'ansietat social. Hi ha persones a les que la por de no complir les expectatives dels altres els impedeix realitzar entrevistes de treball, acudir a cites o fins i tot sopar amb més gent.

Però també pot ser que aquesta noia tan sols sigui tímida o introvertida, trets que la nostra societat rebutja fins al punt que arriba a considerar com malaltes a persones totalment sanes.

I aquí arriba un de les grans confusions al respecte: timidesa i introversió no són el mateix. Mentre que una extrema timidesa pot ser molt limitant, la introversió no és en absolut un problema.

La diferència entre timidesa i introversió

Històricament s'ha considerat que timidesa i introversió eren el mateix perquè les seves conductes són molt semblants, encara que l'estat mental que provoquen sigui totalment diferent. En tots dos casos es tracta de persones reservades que prefereixen evitar les grans reunions socials i mantenir-se al marge de l'estrès del món. Però mentre que el tímid tem parlar, el introvertit està simplement sobre estimulat.

D'altra banda, la timidesa és la por a ser jutjat de forma negativa mentre que la introversió és una preferència pels entorns tranquils i sense massa estímuls. Molts psicòlegs situen les dues categories en dos eixos diferents, amb el rang introvertit-extravertit en l'horitzontal i tímid-decidit en el vertical.

El introvertit tímid

Aquesta és la posició més complexa. Si la teva introversió és culpa de la teva timidesa pots arribar a desenvolupar sentiments d'infelicitat i depressió. Si poc a poc t'has anat retirant en soledat però és una cosa que no vols hauries de buscar una solució a aquest problema.

El introvertit decidit

Aquest tipus sol ser el més incomprès de tots. Com introvertit ets una persona reflexiva i gaudeixes de la solitud, de manera que hi ha gent que pot considerar-te tímid. Però no ho ets. Ets capaç de ser perfectament sociable quan correspon, però un dia pots ser el rei de la festa i al següent necessitar estar sol.

El extravertit tímid

Es troba en millor situació que el introvertit tímid ja que és més probable que tingui interaccions socials. T’agrada estar en companyia de la gent encara que de vegades et cohibeixes i ets sensible a l'opinió dels altres. Encara que al principi et sentis nerviós, quant et relaxes pots arribar a gaudir molt.

No obstant això, si el grau de timidesa és exagerat aquesta personalitat pot ser encara més dolorosa que l'introvertit tímid perquè necessita relacionar-se socialment i la seva timidesa li ho impedeix.

El extravertit decidit

Aquesta tipologia no té cap problema en relacionar-se amb la gent. Sols tenir molts amics i posseir un paper principal en la majoria dels teus cercles socials, i és possible que no arribes a entendre certs comportaments de persones tímides o introvertides

La ciència ha demostrat que el grau de sociabilitat (la introversió i extraversió) és independent del la timidesa. La timidesa és un estat d'hipersensibilitat que causa certes respostes emocionals com la cohibició i auto-protecció, mentre que la introversió està relacionada amb el tipus d'entorn que cadascú prefereix.

Algú introvertit pot ser tímid, però no té per què ser-ho necessàriament. És perfectament possible ser tímid i extravertit. O ser introvertit però no tímid. En aquest últim cas es tractaria d'una persona que prefereix estar sola abans que acompanyada però que és capaç de desenvolupar-se bé en situacions socials.

Els extravertits solen ser sociables i oberts, tenen molts amics i obtenen energia del contacte amb altra gent. Els introvertits, per contra, prefereixen quedar-se a casa, tenen pocs amics però molt propers, i recuperen la seva energia estant sols.

És millor ser extravertit o introvertit?

Tot i que la majoria de persones respondria que extravertit, el psicòleg Carl Jung va arribar a la conclusió que entre introversió i extraversió no hi ha una millor que l'altra.

extravertits

• Els extravertits tenen l'avantatge que la seva necessitat d'interacció social els permet treballar millor en equip i gaudir d'una àmplia xarxa de contactes. També hi ha estudis que demostren que ens agraden més i percebem com més competents les persones que parlen amb més freqüència i velocitat.

• No obstant això el psicòleg evolutiu Daniel Nettle va concloure que els extravertits tenen més probabilitats de tenir accidents, ser infidels (homes) i canviar de relació sentimental (dones). Fins i tot un estudi a conductors d'autobús va constatar que quan conduïa un extravertit el risc d'accident era més gran.

introvertits

• L'actitud contemplativa dels introvertits els permet trobar moltes més respostes (i preguntes) del món que els envolta. Molts grans genis creatius com Thomas Edison, Bill Gates o Albert Einstein eren introvertits que se sentien millor treballant en solitari per focalitzar l'atenció en el seu interior.

Tradicionalment, tot i que amb Internet la tendència està canviant, els introvertits constitueixen al voltant del 25% de la població mentre que els extravertits són el 75% restant.