Igualtat vs equitat

Ens ha tocat viure una època de grans transformacions econòmiques i socials i hi ha teòrics i teòriques de l'educació que li atorguen un paper rellevant com a instrument per promoure l'equitat social i millorar els processos de desenvolupament de les persones que formen part del sistema educatiu. No obstant això, el paper de l'educació en la construcció d'una societat més justa i equitativa no resulta tan evident com, al principi, es podria pensar.

En els últims anys, el discurs de l'equitat ha emergit amb força com a noció complexa que tracta de superar el concepte d'igualtat. Diferents institucions han recollit el tema de l'equitat o de la justícia social per referir-se a un sistema educatiu just i, alhora, efectiu. És a dir, s'advoca pel reconeixement d'una educació d'alta qualitat per a qualsevol nen o nena independentment dels seus antecedents o procedència familiar, social o geogràfica.

Des d'aquesta perspectiva, es considera l'educació com un dret bàsic i es defensa la distribució equitativa (que no igualitària) de béns educatius sense que les desigualtats condicionin l'aprenentatge i el rendiment escolar. Si l'equitat no està present en l'educació, les persones es veuran privades de moltes oportunitats i alternatives, i des d'una perspectiva social, la mobilitat sociolaboral al costat de la participació política i cultural es veuran reduïdes.

L'educació obligatòria és un servei universal i l'accés no ha d'estar diferenciat per raó de sexe, religió, raça, orientació sexual o estatus migratori, per exemple. La presència de població estudiantil amb diferents identitats constitueix un desafiament per als sistemes educatius que pretenen donar respostes adequades a nens, nenes i joves amb un bagatge i un nivell educatiu heterogeni, històries i circumstàncies considerablement diferents i, en molts casos, amb poc o cap coneixement de l'idioma local.

En aquest context d'heterogeneïtat, des d'aquesta perspectiva de la justícia escolar, l'educació és considerada un important instrument per combatre la desigualtat, la discriminació i la intolerància en una societat. S'identifica com una de les claus per a la integració d'aquelles persones que comencen la seva vida en situacions de desavantatge. De tal manera està difosa aquesta idea de treballar per la igualtat de drets i oportunitats en matèria d'educació es reconeix com una inversió segura a favor d'una societat més justa i igualitària.

Així, el terme accessibilitat, molt utilitzat en l'estudi de polítiques d'integració d'immigrants i minories ètniques, està directament relacionat amb diferents models i nivells de justícia del sistema escolar i, per extensió, de justícia social. Comptem amb quatre nivells d'accés: oportunitats, accés real, tracte i resultats.

La igualtat d'oportunitats és el nivell més bàsic, on la igualtat es defineix com la necessitat de garantir el dret de totes les persones a triar qualsevol opció existent dins el sistema educatiu. Té a veure amb una declaració de bones intencions, un compromís amb l'estructura social i educativa de reconèixer l'educació com un dret fonamental i, com a resultat, garantir-la, oferint una educació bàsica obligatòria i gratuïta per a tots els ciutadans sense distinció de sexe, cultura o origen social.

En un segon nivell, igualtat d'accés a l'escola, l'objectiu s'orienta no només a l'oferta sinó a garantir l'accés real i efectiu, de tots els estudiants al sistema educatiu. Des d'aquest punt de vista, es requereix no només garantir les possibilitats d'accés a l'educació, sinó que cal assegurar el veritable accés d'estudiants procedents de contextos socials diferents, superant qualsevol procés de selecció encoberta.

No obstant això, la major dificultat rau en conèixer la influència de la discriminació en els nivells més alts d'equitat. És a dir, en l'accés a la igualtat de tracte i de resultats. Des de la teoria de l'educació es recorda que assolir aquest tercer i quart nivell comporta el desenvolupament d'un currículum comú i integrat per superar les diferències i desigualtats existents entre centres educatius.

En aquest sentit, un requisit per a la construcció d'identitats múltiples és que les persones se sentin reconegudes com a membres d'una comunitat escolar. Per aquest motiu, es recomana prestar especial atenció perquè tot l'alumnat senti que gaudeix del mateix estatus.

És per això que treballar a nivell emocional és tan important com treballar a nivell cognitiu.