Com més intel·ligent sigui una persona i més
socialitzi amb els altres, menys satisfeta se sentirà amb la seva vida. Aquesta
és la conclusió a què va arribar un estudi realitzat per psicòlegs de la London School of Economics i la Singapore Management University.
Sens dubte, aquesta afirmació desafia la creença que
socialitzar i envoltar-nos de amics ens fa més feliços. De fet, tot sembla
indicar que no és així per a tots, fonamentalment per als que tenen un quocient
intel·lectual per sobre del normal. En aquests casos, socialitzar no es
tradueix en una major felicitat ni una major satisfacció amb la vida.
Per què?
L'estudi en qüestió va analitzar a joves d'entre 18 i
28 anys i va descobrir que, en efecte, com més temps passaven les persones en
companyia dels altres, més feliços eren i major satisfacció amb la vida
reportaven. No obstant això, aquesta tendència s'invertia en les persones
catalogades com a "molt intel·ligents".
Els investigadors creuen que potser l'explicació rau
en el fet que aquestes persones veuen la socialització com una distracció que
els allunya de projectes i objectius que, per a elles, són molt més importants
i gratificants a llarg termini.
De fet, aquests psicòlegs proposen una hipòtesi
evolutiva segons la qual, les persones més intel·ligents compten amb més eines
per adaptar-se amb èxit al món modern, de manera que poden ser més independents
i necessiten menys dels altres. En aquest punt el grup deixa de ser tan
important i, sens dubte, no és una necessitat per a la supervivència, com
passava amb els nostres avantpassats.
La intel·ligència sense saviesa pot
ser una pesada creu
Ser intel·ligents no és sinònim de prendre bones
decisions a la vida. De fet, en el passat una investigació realitzada a finals
de la dècada de 1920 en la qual se'ls va donar seguiment a 1.500 estudiants
nord-americans qualificats com a superdotats va revelar que molts d'ells, en
arribar a la tercera edat, tenien la sensació d'haver desaprofitat la seva vida
i no haver sabut aprofitar el seu talent com haurien.
Un altre estudi realitzat a la Universitat de MacEwan
va tirar per terra el mite de la "beneïda ignorància". Segons aquests
psicòlegs, les persones més intel·ligents no tenen, necessàriament, una visió
més clara dels problemes del món que els provoqui una angoixa existencial.
Les persones més intel·ligents si experimenten una
major ansietat que els altres, però això no és perquè tinguin preocupacions més
profundes que la resta dels mortals sinó al fet que li donen moltes voltes als
temes mundans. També s'ha apreciat que aquestes persones es preocupen més
sovint i per més coses. D'aquesta manera, si passa alguna cosa negatiu, tenen
una major tendència a rumiar els esdeveniments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada