La Discapacitat No Justifica El Comportament Inadequat

Siguem honestes, com a pares de fills amb discapacitat, el pitjor error que podem cometre és subestimar les expectatives socials dels nostres fills. La discapacitat no justifica el comportament inadequat, i si volem que els nostres fills arribin al màxim de les seves capacitats i estiguin a punt per aprofitar les oportunitats de la vida, hem de ser realistes, no només tenim drets, però també obligacions i responsabilitats com tots.

La nostra obligació més important és amb els nostres propis fills: "Educar-los amb amor i expectatives reals, perquè estiguin llestos per al món traient-li profit al màxim a les seves capacitats."

Molts pares justifiquen el comportament com a resultat de la discapacitat. És cert, la discapacitat pot provocar comportaments, però la teva reacció com a pare és la que determina si el comportament segueix o es redirecciona. Si el teu fill aprèn alguna cosa positiva, o aprèn que la manera més fàcil és la manera d'aconseguir-ho tot. L'educació del teu fill és la teva responsabilitat com a pare, el teu fill l'únic que fa és posar en pràctica el que ha après.

La base que regula l'anàlisi del comportament humà, diu que si un nen té la capacitat de portar-se inadequadament per aconseguir o evitar alguna cosa, té la mateixa capacitat per a portar-se adequadament amb l'entrenament apropiat, i així aprendre que hi ha maneres millors i més apropiades d’aconseguir el que tant desitja o necessita.

Llavors, què fer i què no fer.

1. La fi no és que el teu fill sigui perfecte, sinó que aprengui que tot acte té una conseqüència. Les conseqüències no només es limiten a mostrar els seus errors, però a celebrar les seves bones decisions encara amb més intensitat, per tal de reforçar el bon comportament i mostrar-li quina és l'acció que dóna millors resultats. Les conseqüències han d'existir tant per al bon com per al mal comportament, sempre.
2. Quan parlem de conseqüències a comportaments negatius: No es tracta de castigar física o psicològicament, tractant de fer sentir al teu fill culpable de no ser prefecte, perquè ningú ho és. Es tracta d'actuar des de l'amor i el desig que aprengui dels seus errors per ensenyar-li el que està bé i el que està malament. Quan el teu fill comet un error és important que li ensenyis la forma correcta de fer les coses, o que li deixis saber el que esperes d'ell. Per exemple: Coses tan simples com, "Necessites baixar la veu i demanar les coses si us plau" perquè pugui ajudar-te, dites amb tranquil·litat i de manera constant, modelen el comportament del teu fill i li ensenyen què està bé i què funciona .
3. Si, molts comportaments seran més difícils de manejar-se i canviar-los com a resultat de la seva discapacitat perquè pot ser que necessiti més temps per aprendre i processar. Potser prengui més temps o que cometi més errors en el camí d'aprendre, però com a pare, la teva resposta adequada és el que farà la diferència en la seva vida. Has de ser perseverant, has de sobreposar al teu propi prejudici que no pot o que no entén, o que no té la capacitat suficient per pensar i prendre una bona decisió. Tots podem, l'única diferència la fan els suports que tenim i les expectatives que els altres tenen de nosaltres. Pensa que tot esforç que fas avui li està obrint una porta a un demà inclusiu en el qual sabrà com comportar-se i com fer-se responsable dels seus actes.
4. Sobre protegir al teu fill o limitar-lo basat en la seva discapacitat l'única cosa que li portarà serà dolor, perquè quan el teu fill vagi a l'escola, o es graduï a la vida adulta, es copejarà amb una realitat totalment diferent on no hi ha diferències, i si n'hi ha, no són positives perquè el que fan és limitar i segregar les persones amb discapacitat. El més fàcil és segregar, aïllar-los, o deixar-los fer el que vulguin amb la justificació de protegir-los. El difícil és assumir la responsabilitat d'actuar, no rendir-nos, i lluitar per ajudar-los a viure vides plenes. No serà fàcil però creu-me, val la pena tot esforç.

Amb el veritable amor que es té per tot fill, reflexiona sobre el teu propi comportament com a pare , es honest amb tu mateix, canvia les coses que no estàs fent bé, crea un pla, carrega't de valor i canvia el futur del teu fill ara mateix. Demana ajuda si no pots fer-ho sol. Mai és massa tard.

Les habilitats socials són sens dubte la millor targeta de presentació quan estàs buscant més oportunitats per a aquesta persona que tant estimes. No es tracta de voler transformar-los perquè encaixin, sinó de creure en ells i treballar fent tot el possible com a pares, perquè ells facin el mateix com a fills. Recorda: "El veritable amor té expectatives, i té fe en els que estima."