Ells saben el teu nom, però no la teva història,
no han viscut en la teva pell, ni han calçat les teves sabates. L'única cosa que els altres saben de tu és el que tu els has explicat o el
que han pogut intuir, però no coneixen ni els teus àngels ni als teus dimonis.
Sovint ens costa entendre'ns a nosaltres mateixos però ens aventurem
valents a desxifrar el codi del sentir aliè. No es pot tenir cap tipus de
certesa del que altres senten. De la mateixa manera, no podem saber el que han
viscut i el que han après o no.
Per tant, no hauríem de donar-li importància al que els altres diuen de nosaltres,
ja que les seves paraules obeeixen a una realitat il·lusòria que la seva ment
ha creat amb l'afany de saber-ho tot sobre la nostra vida...
Les persones
que critiquen
Hi ha persones
que donen la seva opinió sobre tu, sobre la teva vida i sobre els teus
decisions encara que ningú l'hagi demanat. Solen ser
opinions malintencionades o mancats de tot criteri l'únic objectiu és fer mal,
menysprear i gaudir del tot aliè.
Generalment, és gent amb baixa autoestima que no s'accepta a si mateixa, de manera que difícilment pot acceptar els
altres. Aquestes persones posen etiquetes que reflecteixen la realitat de com
se senten elles mateixes, projectant així les seves dificultats emocionals.
Som els únics
que podem recórrer el nostre camí
És probable que si ens poguéssim ficar en
el cos i la ment dels altres, no ens atrevíssim a jutjar. No obstant això,
valdria la pena l'oferiment per poder valorar la nostra valentia. Seria una veritable prova de foc.
Viu la teva
vida de la manera que vulguis,
no de la que
els altres volen que visquis
Fantasies a
part, hem d'assumir com a única la responsabilitat de valorar-nos i deixar de
condemnar-nos. El que els altres pensin
de nosaltres no ens posa un preu. És a dir, de la mateixa manera que no
deixem que ens diguin quina roba hem de posar-nos o com hem de vestir-nos, no
hem de permetre que els altres triïn el nostre armari emocional.
Curar la
nostra part danyada per la crítica
Per curar les ferides
emocionals que ens causa la crítica, devem tenir clar, en primer
lloc, que som persones úniques i excepcionals. D'acord amb això, hem de perdre
la por a sentir i a pensar per nosaltres mateixos.
Són els altres els que estan jutjant i
criticant, no tu. La crítica no
constructiva porta amb si gran pobresa emocional en el món intern de qui la
realitza. Per tant, si la persona no es deixa enriquir, en aquestes
ocasions et convé ser emocionalment egoista i "que cadascú carregui el seu mort".
Les persones
més infelices en aquest món són aquelles que es preocupen massa pel que pensin
els altres.
Així doncs, desprèn-te de la negativitat i
pensa que la teva vida és molt més fàcil sense ficar-te en la vida dels altres.
Algunes claus
perquè et reclamis a tu mateix:
- La conseqüència directa de donar crèdit al que els altres
pensin i diguin és que acabem
convertint-nos en algú que no som. I, per descomptat, voler
complaure a altres a costa de la nostra identitat no és per
gens saludable.
- Ets
una bona persona? Ets intel·ligent? Realitzes bé la teva feina? Els
agrades als altres? Adona't de
tota l'energia que perds preocupant-te per aquestes qüestions.
- De
tota manera, els altres pensen
sobre nosaltres molt menys del que creiem. És a dir, solem
sentir-nos el centre de les mirades de la resta de la gent quan, en
realitat, pot ser que el que fem no sigui rellevant per a molts dels del
nostre voltant. Treu-te aquest por,
és en gran part producte de la teva imaginació.
- És igual el que facis i com ho facis, sempre hi
haurà algú que ho mal interpreti. Així que intenta
viure i actuar amb naturalitat. El que tu fas perquè ho sents sempre serà
el correcte. No només no et podràs justificar, sinó que et sentiràs fals
si no sintonitzes amb tu mateix.
No esperis
que els altres comprenguin el teu viatge, especialment si mai han hagut de
recórrer el teu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada