El britànic Alan Parsons és un dels casos més
sorprenents de la història de la música, ja que sense tocar inicialment cap
instrument, es va convertir en un talent en la composició del rock simfònic dels
anys 70 i 80.
La carrera laboral de Parsons es remunta als començaments dels 70, quan la seva passió
per l’enginyeria de so el va dur a treballar als estudis d’enregistrament. Va
ser enginyer en el darrer àlbum dels Beatles;
va col·laborar amb Paul Mc Cartney,
i d’altres. Com a enginyer en l’àlbum “Dark side of the moon”, de Pink Floyd, Parsons va guanyar un premi Grammy.
Amb una impressionant línia d’èxits al seu
darrere, l’Alan havia après el
suficient sobre música com per intentar ser ell mateix protagonista del seu
propi triomf discogràfic, sota el nom de “The
Alan Parsons Project”.
Eric Woolfson,
nascut a Glasgow, escriptor de cançons, manager i productor, va ser el seu
soci. Així, van compondre, gravar i dirigir a músics i cantants seleccionats
per a cada tema. La seva primera creació conjunta va ser “Tales of mystery and
imagination” (76), basada en la vida i la obra de l’escriptor nord-americà Edgar Alan Poe. L’èxit de l’àlbum va
consagrar la idea de Parsons.
El següent pas dels Project va ser signar pel segell discogràfic Arista. “I robot” (77)
va ser el primer dels seus grans èxits; un altre àlbum temàtic amb direcció
orquestral a càrrec d’Andrew Powel, com l’anterior i els successius.
Aquest àlbum va arribar a superar el milió de còpies venudes als Estats Units.
Situat entre els grans músics d’aquella
època, entre els innovadors nats com Mike
Oldfield, Parsons i el seu grup
estabilitzaven el bon resultat amb l’àlbum “Pyramid” (78), que va repetir
l’èxit de l’anterior, amb la mateixa fórmula de producció inalterable: cors de
cambra, orquestres de caire simfònic, i músics escollits entre els millors
professionals de sessió propers al clan Parsons.
I tot sense sortir dels estudis d’enregistrament.
Des d’aquest
punt la carrera dels Project manté
les mateixes pautes, fent incursions Parsons
i Woolfson com a instrumentistes als
teclats. Així editen: “Ammonia Avenue” (84); “Vulture Culture” (85);
“Stereotomy” (86); i “Gaudí” (87)
-dedicat a l’obra de l’arquitecte català-, posant punt i final a la seva
producció conjunta; tot i que aquell mateix any, 1987, Parsons i Woolfson van
reeditar el seu primer treball, l’àlbum “Tales of…”, afegint-hi algunes
modificacions tècniques.
L’any 1985 Parsons havia estat el productor de la
banda sonora de la pel·lícula “Lady Falcó”. El 1990 Woolfson reapareix amb “Freudiana”, doble L.P gravat segons la
fórmula dels Project i amb alguns
dels seus antics col·laboradors.
El
1993, ja només com a Alan Parsons,
s’edita l’àlbum “Try anything one”, amb el qual va iniciar una nova etapa
individual, encara que sense l’apoteosi dels Project. Després de tots aquells anys de no haver tocat en viu
donada la dificultat de reunir en un
moment determinat als seus col·laboradors, membres d’altres bandes en
gira, Parsons va recollir diferents
dels vells èxits dels Project i els
va gravar en directe, “The very best of The Alan Parsons Project” (94),
assolint la bona acollida que s’esperava.
The Alan Parsons Project
va ser un dels pocs casos de venda discogràfica massiva, basada únicament en la
qualitat dels enregistraments, sense posseir el suport visual; la qual cosa, en
plena època del video-clip, va tenir un mèrit extraordinari.
(Transcrit d’un programa de ràdio, amb imatges i unes petites variacions
meves).
1996 (modificat el 2018)
No es pot dir que sigui una fan obsessiva dels
Project perquè així com molts dels seus temes m'encanten, em toquen la fibra,
el meu sentit musical-crític reconeix també aquelles peces que em són pesades i
poc o gens atractives. Però el que tinc segur és que pocs són els grups que han
donat a les meves orelles i al meu cervell allò que en diuen "orgasme
musical" (Una experiència en la qual un es mou per la música a un nivell
de consciència que es caracteritza per sentiments d'èxtasi, omnisciència,
immortalitat i comprensió sublim. Tanmateix, no es refereix a una emoció
sexual, ni es caracteritza per l'emissió de líquid seminal).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada