Ser altament sensible que no molt sensible

 

La diferència entre ser altament sensible i ser hipersensible

Encara que freqüentment són confoses o enteses com el mateix, ser altament sensible i ser hipersensible són dues coses molt diferents:

  

La hipersensibilitat és la fragilitat emocional, la delicadesa dels sentiments.
L'alta sensibilitat és una predisposició biològica per identificar amb menys dificultat algunes sensacions.

Un exemple d'una persona hipersensible és aquell company de treball que mal interpreta un gest i a més a més d’enutjar-se i esclatar enmig de l'oficina, presenta una queixa al cap. Mentre que un exemple d'una persona d'alta sensibilitat (PAS) pot ser que davant l'ocurrència d'un succés negatiu, es preocupa més per la reacció de l'altra persona.

Biologia vs. emocions

Com deia abans, l'alta sensibilitat és una predisposició biològica. Això vol dir que té poc a veure amb les emocions realment.

Igual que altres factors biològics, l'alta sensibilitat és molt complexa i depèn bastant de l'ambient. Pots ser altament sensible i no ser hipersensible. En el primer cas pot ser extremadament difícil fer mal als teus sentiments si tens habilitats emocionals.

La idea que les persones altament sensibles són capaces de percebre l'estat d'ànim dels altres és certa.

Això pot facilitar fer mal als altres si ho desitgen, però no per això és fàcil fer-los mal o manipular emocionalment, ni és impossible fer-ho. Si han desenvolupat habilitats emocionals positives, poden ser un gran suport per als seus amics i familiars.

Una persona hipersensible usualment ho és a causa d'experiències i ensenyaments. Si emocionalment no ha tingut el suport que la faci forta i li doni les habilitats per enfrontar-se al món adequadament, es veurà afectada per opinions que creu que altres tenen sobre ella.

Característiques

A causa de que pot resultar confús diferenciar a les persones hipersensibles de les altament sensibles, a continuació et detallem les característiques de cadascuna.

Les persones hipersensibles són:

    Insegures. Pel que no saben diferenciar correctament quan algú els ataca i quan algú fa un comentari sense la finalitat d'agredir-los.
    La majoria de les vegades no han après bregar amb les seves emocions. Això fa que puguin callar el que senten fins al punt en què no poden més i esclaten.
    Poden fer ús d'eines negatives com a xantatge emocional i agressivitat en parlar. Això ho fan per tal de sentir certa superioritat.
    Són persones molt susceptibles al que altres fan o diuen.
    Han viscut experiències negatives durant la seva infantesa i adolescència que no han superat. Aquestes poden anar des del divorci dels pares o la sobreprotecció fins el bullying o violència a casa.

Les persones altament sensibles són:

Tenen gran capacitat d'empatia. Tot i que pot semblar una cosa molt bona, els pot crear moltes confusions. La confusió es presenta quan no han tingut una bona educació emocional.
Poden allunyar-se emocionalment dels que l'envolten. Això passa amb més freqüència quan no han après a no involucrar-se massa. Tot el que identifiquen els fa sentir aclaparats.
    Són molt intuïtius amb tot el que els envolta. De de persones fins a animals o aparells, són capaços d'entendre tot amb gran facilitat.
    Prefereixen les activitats solitàries per enfocar millor en els seus objectius. A més de que al treballar amb altres poden sentir-se més estressats si no han après a bregar amb la seva alta sensibilitat.
    Són molt observadors. Si tens un amic altament sensible, segur serà el primer en notar qualsevol canvi. Ja sigui a l'habitació, en el teu estat d'ànim o en el teu aspecte, una persona altament sensible veurà aquest canvi.

El que hi ha en comú

Una cosa que sí que tenen en comú les persones hipersensibles i altament sensibles és que poden aprendre a ser més forts. Recorda que si no pots canviar la teva genètica, si pots aprendre habilitats que et millorin com a persona.

Tot i que les persones hipersensibles tenen dificultats per diferenciar certs tons o emocions, tenen una gran capacitat per entendre estímuls que a altres ens passen desapercebuts. La forma en què aprenguin habilitats emocionals ha de ser la que millor s'adapti a cada persona.

Una cosa que pot funcionar és simplement parlar amb els que estan al voltant de les persones sensibles i altament sensibles. Amb això poden aprendre a entendre els altres però si no resulta, la teràpia psicològica també és una solució. A través de la teràpia es poden tornar a aprendre certs comportaments vitals per conviure amb qui ens envolta.

                                                                  ......

He triat aquest article perquè em sento identificada. Ja de nena i adolescent mostrava senyals de PAS, sensacions "rares" que per ignorància i altres factors aliens no vaig saber manejar-los. Amb els anys aquestes sensacions van seguir en mi dins les experiències que anava vivint. Però encara no sabia què era això que em passava, ni vaig tenir ocasió de parlar-ho amb ningú. Un símptoma de "bogeria" o què? Anys més tard, no en fa gaires, gràcies a Internet, vaig descobrir la condició PAS i em vaig adonar que era això el que arrossegava des de petita, només que ara, d'adulta, els meus sentiments cap a això són diferents, el manejo molt millor, i m‘encantaria trobar un altre PAS o, si més no, algú que sàpiga o conegui aquesta condició.

Sílvia Albertí