Dependència de la Corona britànica

bandera escut

Lema : “Allà on el llencis quedarà dret”.  Representació de la independència i resistència dels habitants de l'illa.

ILLA DE MAN

Formada per una illa principal i alguns illots situats al mar d'Irlanda , entre Irlanda i Gran Bretanya . El sobirà és el monarca britànic, en qualitat de senyor de Man , qui és representat pel governador general . La seva representació internacional i defensa són responsabilitats del Govern del Regne Unit .

L'illa de Man ha estat habitada des de 6500 a. C. i ha rebut influència celta des del segle V d. C. L'illa va passar a ser un regne víking a la Edat Mitjana , submís a la influència anglosaxona . En 979 es va establir el Tynwald , el parlament democràtic que perviu encara més antic del món. Durant la seva història, l'illa ha pertangut als regnes de Noruega , Escòcia i Anglaterra . L'illa de Man forma avui part de les sis nacions celtes , juntament amb Bretanya , Cornualles , Escòcia , Gal·les i Irlanda.

 Demografia

Segons el cens intermedi de 2006 l'illa de Man té 80.058 habitants, dels quals 26.218 resideixen a la capital de l'illa, Douglas .

Fauna

El gat manx és una raça de gat que destaca per la seva mutació genètica que fa que tingui una cua escurçada. La longitud d'aquesta cua pot variar des de pocs centímetres, coneguda com a "estancada", fins a ser completament inexistent,. Els gats manx mostren una gamma de colors i solen tenir potes posteriors més llargues en comparació amb la majoria dels gats.



L' ovella Manx Loaghtan és una raça autòctona de l'illa. Té llana de color marró fosc i quatre, o de vegades sis banyes. La carn es considera una delicadesa. Hi ha diversos ramats a la illa i altres s'han iniciat a Anglaterra i Jersey .

Una arribada més recent a l'illa és el Ualabi de coll vermell, petit cangur, que ara s'estableix a l'illa després d'una escapada del Parc de la Vida Silvestre.

També hi ha moltes cabres salvatges a Garff , un assumpte que es va plantejar al Tribunal de Tynwald.

Carreres de motos

El principal esdeveniment internacional associat amb l'illa és la cursa del Trofeu Turístic de la illa de Man , col·loquialment coneguda com "The TT", que va començar el 1907 . Té lloc a finals de maig i principis de juny. El TT és ara un esdeveniment internacional de curses per a motocicletes, que solia formar part del Campionat del Món, i és considerat un dels "grans esdeveniments esportius de motos del món". Es fa en un període de dues setmanes, s'ha convertit en un festival per a la cultura del motociclisme, contribueix enormement a l'economia de l'illa i s'ha convertit en part de la identitat de Manx. Per a molts, l'illa porta el títol de "capital de carreres del món".

Atraccions patrimonials

L'àmplia i impressionant naturalesa dels atractius patrimonials de Manx fa que molts dels llocs "han de veure" elements per a les vostres vacances a l'illa de Man. Amb una gran quantitat d'ubicacions històriques i un paisatge ric en monuments, començareu a comprendre els 10.000 anys d'història de la illa, tot i les ubicacions que maneja el Patrimoni Nacional.

Cregneash

Situat al sud de l'illa, Cregneash és un "museu viu" i proporciona una il·lustració d'un estil de vida tradicional. Podreu entrar a l'interior de les cases originals per esbrinar com viu el crodam i també veure alguns animals indígenes de Manx.

Old Grammar School

L'Old Grammar School es va construir al voltant de 1200AD i va ser la primera església per a l'assentament que va créixer al voltant de Castle Rushen. Més endavant es va convertir en una escola per a nens i és l'estructura de sostres més antiga que avui es troba a l'illa de Man.

Casa antiga de claus

The Old House of Keys es troba a Castletown i solia ser l'antiga seu del Parlament de Manx. Durant la vostra visita podreu gaudir d'un debat actiu sobre l'establiment de les lleis de l'illa.

Abadia de Rushen

Situat a Ballasalla, l'Abadia de Rushen originalmente era la casa de l'Orde de Monjos de Sauvignac. Solia allotjar literatura i informació per a l'illa. Ara, els visitants poden passejar pels jardins i veure els edificis medievals.

La gran roda de Laxey

Situada a Laxey, la Gran roda de Laxey o Lady Isabella (com també se la coneix) és la roda d’aigua en marxa més gran del món! Va ser construïda el 1854 per a bombament d'aigua de les mines de Laxey.

Castell Rushen

Situat a l'antiga capital de l'illa de Man, el castell de Rushen és una fortalesa que va ser una vegada a casa dels reis i senyors de Mann. Va ser construït originalment per a un rei nòrdic en 1265.

Castell Peel

Situat a l'illa de Sant Patrici, el castell Peel va ser construït pels Vikings i és un dels millors llocs patrimoni de l'illa. Els visitants poden recórrer els amplis terrenys i fins i tot pujar al cim de la Tower Gatehouse.

Cushag, és la flor nacional de la illa de Man i també coneguda 

"Part del meu cor i del meu cap són allà” .

Sílvia Albertí

Vídeo creat per mi fa 10 anys amb música composa per un amic també Manx.

Ser altament sensible que no molt sensible

 

La diferència entre ser altament sensible i ser hipersensible

Encara que freqüentment són confoses o enteses com el mateix, ser altament sensible i ser hipersensible són dues coses molt diferents:

  

La hipersensibilitat és la fragilitat emocional, la delicadesa dels sentiments.
L'alta sensibilitat és una predisposició biològica per identificar amb menys dificultat algunes sensacions.

Un exemple d'una persona hipersensible és aquell company de treball que mal interpreta un gest i a més a més d’enutjar-se i esclatar enmig de l'oficina, presenta una queixa al cap. Mentre que un exemple d'una persona d'alta sensibilitat (PAS) pot ser que davant l'ocurrència d'un succés negatiu, es preocupa més per la reacció de l'altra persona.

Biologia vs. emocions

Com deia abans, l'alta sensibilitat és una predisposició biològica. Això vol dir que té poc a veure amb les emocions realment.

Igual que altres factors biològics, l'alta sensibilitat és molt complexa i depèn bastant de l'ambient. Pots ser altament sensible i no ser hipersensible. En el primer cas pot ser extremadament difícil fer mal als teus sentiments si tens habilitats emocionals.

La idea que les persones altament sensibles són capaces de percebre l'estat d'ànim dels altres és certa.

Això pot facilitar fer mal als altres si ho desitgen, però no per això és fàcil fer-los mal o manipular emocionalment, ni és impossible fer-ho. Si han desenvolupat habilitats emocionals positives, poden ser un gran suport per als seus amics i familiars.

Una persona hipersensible usualment ho és a causa d'experiències i ensenyaments. Si emocionalment no ha tingut el suport que la faci forta i li doni les habilitats per enfrontar-se al món adequadament, es veurà afectada per opinions que creu que altres tenen sobre ella.

Característiques

A causa de que pot resultar confús diferenciar a les persones hipersensibles de les altament sensibles, a continuació et detallem les característiques de cadascuna.

Les persones hipersensibles són:

    Insegures. Pel que no saben diferenciar correctament quan algú els ataca i quan algú fa un comentari sense la finalitat d'agredir-los.
    La majoria de les vegades no han après bregar amb les seves emocions. Això fa que puguin callar el que senten fins al punt en què no poden més i esclaten.
    Poden fer ús d'eines negatives com a xantatge emocional i agressivitat en parlar. Això ho fan per tal de sentir certa superioritat.
    Són persones molt susceptibles al que altres fan o diuen.
    Han viscut experiències negatives durant la seva infantesa i adolescència que no han superat. Aquestes poden anar des del divorci dels pares o la sobreprotecció fins el bullying o violència a casa.

Les persones altament sensibles són:

Tenen gran capacitat d'empatia. Tot i que pot semblar una cosa molt bona, els pot crear moltes confusions. La confusió es presenta quan no han tingut una bona educació emocional.
Poden allunyar-se emocionalment dels que l'envolten. Això passa amb més freqüència quan no han après a no involucrar-se massa. Tot el que identifiquen els fa sentir aclaparats.
    Són molt intuïtius amb tot el que els envolta. De de persones fins a animals o aparells, són capaços d'entendre tot amb gran facilitat.
    Prefereixen les activitats solitàries per enfocar millor en els seus objectius. A més de que al treballar amb altres poden sentir-se més estressats si no han après a bregar amb la seva alta sensibilitat.
    Són molt observadors. Si tens un amic altament sensible, segur serà el primer en notar qualsevol canvi. Ja sigui a l'habitació, en el teu estat d'ànim o en el teu aspecte, una persona altament sensible veurà aquest canvi.

El que hi ha en comú

Una cosa que sí que tenen en comú les persones hipersensibles i altament sensibles és que poden aprendre a ser més forts. Recorda que si no pots canviar la teva genètica, si pots aprendre habilitats que et millorin com a persona.

Tot i que les persones hipersensibles tenen dificultats per diferenciar certs tons o emocions, tenen una gran capacitat per entendre estímuls que a altres ens passen desapercebuts. La forma en què aprenguin habilitats emocionals ha de ser la que millor s'adapti a cada persona.

Una cosa que pot funcionar és simplement parlar amb els que estan al voltant de les persones sensibles i altament sensibles. Amb això poden aprendre a entendre els altres però si no resulta, la teràpia psicològica també és una solució. A través de la teràpia es poden tornar a aprendre certs comportaments vitals per conviure amb qui ens envolta.

                                                                  ......

He triat aquest article perquè em sento identificada. Ja de nena i adolescent mostrava senyals de PAS, sensacions "rares" que per ignorància i altres factors aliens no vaig saber manejar-los. Amb els anys aquestes sensacions van seguir en mi dins les experiències que anava vivint. Però encara no sabia què era això que em passava, ni vaig tenir ocasió de parlar-ho amb ningú. Un símptoma de "bogeria" o què? Anys més tard, no en fa gaires, gràcies a Internet, vaig descobrir la condició PAS i em vaig adonar que era això el que arrossegava des de petita, només que ara, d'adulta, els meus sentiments cap a això són diferents, el manejo molt millor, i m‘encantaria trobar un altre PAS o, si més no, algú que sàpiga o conegui aquesta condició.

Sílvia Albertí

Viure en cadira de rodes

La majoria de les persones que depenen d'una cadira de rodes la consideren una prolongació de si mateixos, un substitut de la potència muscular perduda que estalvia energia, concedeix independència i els permet ocupar una posició en el món que els envolta.

No obstant això, molt sovint, la gent amb impediments recents i els que pateixen discapacitats progressives, no comprenen aquest punt de vista, ja que encara estan sota la influència dels seus anteriors prejudicis. Algunes persones sanes equiparen la cadira de rodes amb les malalties. Els resulta difícil acceptar les persones en cadires de rodes com adults independents, i tendeixen a tractar-los com a nens, o parlar com si les seves ments estiguessin afectades el mateix que els seus cossos.

Quan una persona amb aquesta actitud es veu obligada a usar una cadira de rodes, troba difícil adaptar-se. En el seu cap, "estar reduït a una cadira de rodes" representa una humiliació o una admissió de derrota. Aquests punts de vista inhibeixen a molts possibles beneficiaris i expliquen la gran quantitat de tossuts amb bastó i crosses, que rebutgen la cadira de rodes per principi i la seva mobilitat és tan penosa com restringida.

 

Utilitzar una cadira de rodes no hauria de comportar cap senyal, és només un accessori més. Més que un signe de debilitat és un símbol d'independència que augmenta la participació en la vida i no disminueix el valor d'un com a persona.