Castellfollit de la roca

 

.

Comarca: Garrotxa

Província: Girona

Extensió: 0’7  km²

Habitants: 1000

 

El municipi està situat a la serralada Transversal, a l’oest de Girona. Castellfollit de la Roca es troba limitat per la confluència dels rius Fluvià i Turonell, enmig dels quals s’aixeca un espadat de basalt de cinquanta metres d’altura, que pertany al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis de Catalunya més petits.

El clima de Castellfollit de la Roca és mediterrani de muntanya i presenta
pluges durant una bona part de l’any. Les temperatures són suaus, encara que a l’hivern les glaçades són freqüents. L’estació més plujosa és la primavera, mentre que a l’estiu les nits són fresques i agradables.

L'economia del municipi es nodreix principalment del sector serveis. Les activitats econòmiques primàries i industrials estan estretament lligades al camp del turisme:
fabricació d'embotits, dolços i galetes.

Les produccions de l’horta es limiten a les riberes del Fluvià i el seu afluent, el Turonell.

L'espadat de basalt on s'assenta el poble és fruit de l'erosió dels rius sobre les restes de lava d'erupcions volcàniques que fa milers d'anys van cobrir la muntanya (una, 217.000 anys enrere, i l'altra, 192.000). En refredar-se la lava es van crear llargues columnes de basalt de seixanta metres d'alçada i gairebé un quilòmetre de longitud.

La pedrera basàltica de Castellfollit existeix des del segle XIX i és l'única activa de tot l'Estat. Se n'encarrega la família Ortiz i els seus usos són sobretot industrials (roca
antiàcida), encara que també s'utilitza per fer llars de foc, paviments, barbacoes, etc. Antoni Gaudí va emprar aquest basalt de Castellfollit per construir les columnes del Parc Güell.

Aquesta pedra volcànica constitueix la base per a la construcció del barri vell, format per places i carrers estrets d'origen medieval. En un extrem de la cinglera, on hi havia abans el cementiri, hi ha la plaça de Josep Pla, una gran terrassa que ofereix una espectacular vista de l'entorn natural.

D'entre la renglera de cases emergeix l'església de Sant Salvador (segle XIII).
Va ser afectada pel terratrèmol del segle XV i destruïda durant la Guerra Civil. Això motivà els habitants a construir-ne una de nova a la part més moderna del poble. A mitjan anys vuitanta es va recuperar l'antic edifici com a centre cultural. El temple actual és d'estil renaixentista tardà i té un campanar de planta quadrada.

També podem acostar-nos al Museu de l'Embotit, creat el 1993 per la família Sala, que en fabrica des de fa més de 150 anys. A l'exposició es veuen les eines que durant dècades s'han usat per a l'elaboració de la carn, així com les màquines i algunes fotografies de les diferents generacions de la família. Compta també amb una botiga.

Finalment, podem visitar el Museu del Vietnam -un veí de Castellfollit de la Roca, ha
col·leccionat durant 20 anys més de 2.000 objectes (uniformes, banderes, fotos, insígnies, etc) relacionats amb la Guerra de Vietnam. Totes aquestes peces estan exposades al públic en la planta baixa de casa seva a Castellfollit, convertint-se així en el primer museu europeu dedicat a la Guerra de Vietnam. El museu disposa de 7 sales, on s’exposen objectes originals d’aquest conflicte-.

Al calendari de Castellfollit estan anotats els dies 16 d’agost, festa de Sant Roc, i tots
els diumenges de setembre, que són dies de trobada gegantera. A més, cada dissabte al matí la plaça Major acull el 
mercat, ple de tota mena de productes de gran qualitat.

 

 

 

Llegir abans de dormir

Un costum que li encanta al teu cervell

Més que un costum és un plaer. Llegir abans de dormir ens allibera d'un dia de preocupacions. És un instant privat on submergir-nos en un mar de lletres, en un món de possibilitats que ens porta de la mà i de la ment cap a escenaris emocionants. Aquest hàbit és un dels preferits del nostre cervell perquè li encanta ser nodrit, estimulat, seduït cada nit ...     

Llegir abans de dormir i els seus insospitats beneficis

Donar-nos una dutxa relaxant, posar-nos roba còmoda, preparar un bon infusió i després anar-nos al llit amb un llibre, és una cosa simple, econòmica i gratificant. 

Encara més, pot fins i tot canviar-nos la vida en molts sentits.

Per a qui pensi que això és poc més que una exageració, n'hi ha prou saber el que ens diu la ciència al respecte. Llegir abans de dormir és al capdavall una senzilla forma de felicitat a la qual no hauríem de renunciar.

Una forma de relaxació molt efectiva

Llegir entre mitja hora o una hora just abans d'anar a dormir, redueix de manera significativa els nostres nivells d'estrès.

• La ment es distreu i s'allunya de les nostres pressions quotidianes. Li oferim un escenari on alliberar-se, sentir-se segura i relativitzar.
• Així mateix, s'ha pogut demostrar que els nostres músculs també es relaxen. És més, la nostra respiració s'alenteix i es torna més rítmica.

Millora la nostra resistència cognitiva

Tot i que en l'actualitat encara no tenim cap cura davant les malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer, hi ha un aspecte que sí que tenim al nostre favor. La possibilitat d'entrenar el nostre cervell per fer-lo més resistent, més fort davant el declivi cognitiu.

Una manera d'aconseguir-ho és llegint. Si a més adquirim l'hàbit de llegir just abans de dormir, optimitzarem encara més els nostres processos cerebrals. Gestionarem millor l'estrès, dormirem millor, estimularem la memòria, l'agilitat mental, la imaginació ... Val la pena tenir-ho en compte.

Un impuls a la nostra creativitat  

                                             

Un cervell relaxat impulsa a la ment creativa. Una persona que nit rere nit s'alimenta d'històries, aprenentatges, relats, possibilitats i fabulosos descobriments, impulsa encara més la seva inventiva, la seva originalitat i possibilitat de creació.

No només millorem la seva cultura, vocabulari i habilitats expressives, a més, desenvolupem el seu pensament abstracte.

Millorarà la teva empatia

La lectura ens ajuda a ser més empàtics. Les novel·les, les narracions ens ofereixen una oportunitat única per desenvolupar aquesta capacitat . Ens identifiquem amb els personatges, patim amb ells, vam riure i estimem al seu costat...

Tot això deixa marca, tot això ens convida a millorar molt més la nostra capacitat empàtica. Així mateix, i per curiós que ens sembli, el fet de llegir abans de dormir millora encara més aquest procés. En aquests moments ens focalitzem molt més en les nostres lectures, estem més centrats per captar aquestes emocions, per fer-les més vívides en el nostre cervell.

Major calma interna

Poques coses poden ser més negatives que anar-nos al llit de mal humor. Enfadats per un dia de treball complicat. Incòmodes per alguna desavinença amb la nostra parella, preocupats per les notícies, per això que ens va passar ahir, per això que hem de fer demà.

Llegir abans de dormir és com agafar un bitllet directe cap a una illa de pau. És permetre'ns ser algú diferent, amb altres rutines, altres pells i altres missions. Només durant mitja hora o dues hores, ens podem permetre connectar amb aquest univers paral·lel per descansar de la realitat.

Fer-ho, regalar-nos aquests instants diaris de pau, és entrenar al nostre cervell en l'art de la calma i la relaxació. No dubtem per tant en practicar aquest exercici cada nit, val la pena i val la salut. Agafem un llibre de paper o electrònic i deixem que ens porti aquí on ell vulgui.

Caure malament a algú

No saps com explicar-ho, però intueixes que li caus malament a algú i et sents incòmode. T'ha passat?

També pot ser el cas que t'ho digui de front i no sàpigues com reaccionar. Com adonar-te i què fer quan li caus malament a algú? Molt important! Potser hagis avaluar alguns aspectes de tu per millorar, però en molts casos no li caus bé a les persones perquè els recordes una cosa que els molesta de si mateixes, no té res a veure amb tu.

Així que no et preocupis, per aquí diuen "no sóc monedita d'or", però això no vol dir que no li caiguis bé als altres i siguis una persona meravellosa. ¡Pren-lo en compte!

Com adonar-te que li caus malament a algú

T’evita: Posa atenció en com es mou i com et mira, això et dirà el que no diu en paraules. Evitarà veure't als ulls, tocar-te, es creuarà de braços, arrufen les celles i la direcció del seu cos estarà oposada a tu.

No sol convidar a les seves reunions: Si estàs en un grup de persones que solen freqüentar-, però aquesta persona en específic evita convidar-te a reunions, és un senyal. O per contra, no accepta les teves invitacions.

No riu amb tu: Potser no comparteixin el mateix sentit de l'humor, però si ja porten un temps convivint i ni les bromes locals són suficients perquè rigui amb tu, potser li caus malament.

Es calla quan arribes: Evita parlar amb altres persones quan estàs tu o surt de l'habitació on comparteixen.

No pregunta sobre tu: Quan estan enmig d'una conversa, intenta acabar-la el més aviat possible i evita fer més preguntes per tallar la conversa.

Què fer llavors?

No és el teu problema

Encara que és molt normal enutjar-te o sentir tristesa per la situació, recorda que el problema és de l'altra persona, no teu, potser sense voler vas fer alguna cosa que li hagi molestat però no deixaràs de fer-ho per això, sobretot si és benèfic per a tu.

Pregunta't si val la pena pensar-hi 

Inverteix el teu temps en situacions i activitats que et facin feliç, caure-li mal a algú passarà sempre, però no pots pensar constantment en el què diran cuidant el que dius i fas. Només sé tu mateix i actua amb honestedat.

Accepta't

A tots ens agrada ser estimats i encaixar en els cercles socials on ens movem, però per més que ens esforcem, potser no li caiguem bé a algú. Passa, però el més important és que t’acceptis.

Si tu t'estimes, t’acceptes, ets honest amb qui ets, el que dius i fas, no hauries de preocupar-te pel que pensin. Sobretot si ser qui ets et fa feliç, potser a molts això no els agradi i sigui la raó per la que els caiguis malament. Pensa-ho.

És realment menyspreu?

És important distingir entre menyspreu o només una diferència d'opinions. Potser no li caiguis malament a una persona, però no concorda amb la teva forma de pensar o viure, però això no vol dir que no li caiguis bé del tot.

No tractis malament a qui li caus malament

Si aquesta persona et tracta malament o t’evita, no vol dir que tu facis el mateix. Sigues amable i generós sempre, encara que no sentis empatia, això farà que les teves relacions millorin i en un futur potser acabin sent amics.

Parla sobre com et sents

Si sents la confiança o la molèstia és molta, pots encarar a aquesta persona, preguntant o dient-li que sents que no li caus molt bé. Potser només sigui una percepció teva i el que succeeixi és que l'altra persona està passant un mal moment en la seva vida i per això sigui hostil, sense que necessàriament siguis tu. Et sentiràs alleujat.

Raons per les quals potser caiguis malament i que has de prendre en compte

Ets tu mateix. Si actues amb honestedat, gaudeixes la vida i mestresses ser qui ets, potser això no li agradi a moltes persones, però no deixis de ser-ho! És part del procés. Recorda sentir empatia i comprensió per aquestes persones.

Però també hi ha altres raons que potser no són tan bones, avalua el teu comportament i pensa si et comportes així:

Et comportes com un "saberut" o narcisista. La teva opinió i sentiments són els únics que compten. Sempre tens una resposta per a tot i odies que et contradiguin posant una situació incòmoda.

Només parles de ressentiments i pensaments negatius. Potser en algun moment necessitis desfogar, però si l'únic que fas és parlar de rancúnies, frustracions o mals moments, potser l'únic que aconsegueixis és que la gent t’eviti.

No saps escoltar. Si ets de les persones que només parlen de si mateixes, però mai escolten als altres, aquest pot ser un factor pel qual no li caiguis bé a algú.

És molt molest parlar amb una persona que, tot i que està present, els seus pensaments i atenció estan en un altre lloc.

Ets groller. Si el teu vocabulari i expressions són grolleres, és probable que a algunes persones els incomodi.

No ets honest. Aquesta és una altra raó per la qual pots caure malament, ja que algunes persones no toleren certs comportaments falsos.

Com veuràs, facis el que facis, sigui bo o dolent, és probable que li caiguis malament a un que un altre. No et preocupis! No t'ocupis d'això tampoc, només sigues tu mateix, actua amb honestedat, sigues amable, generós, empàtic i si vols enutjar-te, també enutjat.

Però això sí, sempre pensa que la vida és d'experiències, viu amb amor!

No viure de suposicions ens estalvia molt de patiment

Les suposicions no necessàriament té a veure amb el que passa en realitat. Sí, pot ser que encertem de tant en tant, però a aquest joc d'atzar no hem d’invertir-hi major energia.

Una suposició no és més que una creació de la nostra ment davant alguna cosa, sota la interpretació que li donem, d’acord a tot el nostre equip d'anàlisi i raonament, amb variables que responen als nostres patrons, però que no han de coincidir amb els d'algú més .

Suposar ... Una via ràpida per amargar-nos la vida

Moltes vegades només per suposar, ens amarguem la vida, ens perdem d'oportunitats, ens allunyem de persones, perquè vam crear una pel·lícula en el nostre cap on el que transcorre és d'alguna manera inconvenient per a nosaltres.

Solem ser negatius en les nostres suposicions, però també passa que ens vam pintar escenaris falsos banyats d'optimisme i ens decebem quan el que hem assumit no correspon al que realment passa.

De qualsevol manera, la millor manera de no suposar és ajustar-nos a la realitat, si no hi ha una cosa clara, podem preguntar, indagar, però mentre menys informació incerta incloguem en el joc, molt millor per a nosaltres. 

A vegades la nostra intuïció es manifesta, i no és que suposem, sinó que intuïm que alguna cosa es dirigeix ​​a certa direcció. En aquest cas, tot i que hi hagi una prima línia entre elles, en el particular, defenso a la intuïció. Una pista per distingir quan estem emprant bé la nostra intuïció, resulta la pau que sentim a l'escoltar-nos. Mentre que les suposicions normalment ens generen angoixa i incomoditat.

De qualsevol manera, tracta de no invertir el teu temps realitzant suposicions, permet el desenvolupament de les situacions i observa a cadascú en el seu paper. No deixis les coses a l'enteniment o a el sentit comú dels altres, perquè aquests no han de coincidir amb el teu.

D'ara en endavant tracta de no suposar res, elimina de tu qualsevol cosa semblant a:

• Jo vaig assumir que em trucaria.
• Jo vaig suposar que m’estaria esperant.
• Suposo que això és prioritat per a tu.
• De segur ja no m'estima.
• Si no va venir, és perquè alguna cosa és més important per a ell/a.
• Si va rebre aquella trucada, és perquè algun interès hi tenia...

I bé, aquesta llista pot ser tan llarga com la teva imaginació ho permeti.

Deixem als altres ser

Les suposicions ens tanquen l'oportunitat de permetre-li a l'altre ser i en espacial a nosaltres de viure la vida sense estar escrivint un llibret en el que els altres no participen en la formulació dels seus actes, o les seves línies. No som directors d'una altra vida que no sigui la nostra, no som llibretistes, més que del nostre parlament.

Evitem suposar i donem espai a la comunicació, deixem de pretendre que sabem com hauria d'actuar cadascú, que coneixem bé als altres i que la nostra manera de fer les coses és tan bona que hauria de ser considerada com l'única i universal manera de fer alguna cosa .

Si som una mica més humils, ens evitarem patiments, coneixeríem més als que ens envolten i ens evitaríem molt de temps i molt de patiment creant escenaris que molt probablement mai arribin a ocórrer.

Quan no esperes res... tot arriba

És curiós analitzar les senzilles realitats que solen amagar-se en aquestes frases o expressions de la psicologia popular. És possible que més d'un pensi que això de «no esperar res» pot tancar alguna actitud derrotista, de qui es deixa portar pels fils d'altres i per la força de les circumstàncies. Res més lluny de la realitat.

No esperar res i permetre que les coses arribin, és actuar amb equilibri, obertura i permissivitat interior. Mirar la vida amb tranquil·litat, desactivant pors, egoismes i idees negatives que posin traves als meus passos. La meva ment està oberta a qualsevol finestra. No espero res i ho espero tot, perquè a la fi, tot arriba.

En el dia a dia i encara que et sembli el contrari, solem acumular moltes actituds i pensaments limitants. Ho fem gairebé sense adonar-nos ... «Gairebé que no li proposo això perquè em dirà que no». «Millor ho intento un altre dia perquè segur que serà un fracàs», «A mi aquestes coses mai em surten bé, així que per passar-ho malament millor no ho intento...«

Desactivant actituds limitants: tot arriba

Si no som conscients de les nostres pròpies actituds limitants, mai podrem fer caure aquests murs que ens impedeixen que les coses arribin. Per a això, per adonar-nos de moltes d'aquestes coses que tenim «allotjades» en el nostre interior, i que ens tallen les ales de l’acreixement i part de la nostra felicitat, hem d'entendre d'on vénen les actituds limitants:

La nostra educació

Una bona part del que som ara, té les seves arrels en aquestes etapes primerenques en què construïm el vincle amb els nostres pares, avis i germans. Si no ens van oferir seguretat, si van criticar els nostres pensaments i idees, si ens van sobre protegir o no ens van demostrar afecte algun, etc.

És molt possible que a mesura que maduraves, intentessis canviar en tu moltes d'aquestes actituds limitants. Que t'atrevissis a fer el que deien que mai faries, que hagis avançat amb passos segurs tornant la cara a ferides del passat.

Experiències negatives no gestionades de forma adequada

Si has estat abandonat per la teva parella, mai caiguis en l'error de pensar que no mereixes ser estimat. Afronta el duel amb enteresa, avança sent resilient i obre els teus esperances a la vida atrevint-te de nou a estimar i a deixar-te estimar.

Si fracasses en un projecte, no et rendeixis ni et atribueixis idees com que no ets apte, que no ets hàbil, capaç. Reestructura els teus pensaments, aprèn dels errors, aconsegueix un aprenentatge i Enfoca't de nou cap a aquest propòsit.

En ocasions, moltes d'aquestes actituds limitants parteixen de la nostra pròpia personalitat , d'indecisions, de pors, de tancar-nos portes gairebé sense adonar-nos perquè preferim seguir habitant en el nostre «cercle de seguretat».La vida sempre està un pas més enllà de la teva zona de confort. És aquí on les coses passen i on tot arriba.

Permetre'ns no esperar res, somiar-ho tot

L'actitud no és no esperar res, en absolut. Sinó que es tracta reestructurar una mica la nostra actitud cap a la vida, cap a nosaltres mateixos, permetent que les coses passin.

Evita la «visió de túnel»

Tots ho hem viscut alguna vegada, són aquests moments en què ens focalitzem en alguna cosa en concret, perdent al seu torn la capacitat de veure el que passa al nostre voltant.

Pot ser que tinguis aquests dies en què pensis que no té solució, que les coses «són com són» i que no hi ha un altre remei més que l'inevitable. Desactiva aquests pensaments. Tampoc cal exalçar un "positivisme cec» que ens creu falses esperances. Agafa aire i deixa't portar, no esperis res però mantingues la ment oberta mirant tot el que t'envolta. Deixa't portar amb esperança i tranquil·litat.

Deixa de banda el que sents i pensa en el que necessites

De vegades, els sentiments ens enceguen o ens aferren. Hi ha moments en què l’amor, per exemple, tot i causant infelicitat, ens encadena a aquesta relació de la qual no volem «desenganxar-nos».

En conclusió, la nostra actitud cap a la vida sempre ha de ser oberta, tranquil·la i segura. Mentre sàpigues quins són les teves prioritats en el dia a dia, les coses aniran succeint tal com deuen. Anar al teu ritme, actuar el millor possible. També, deixar que les coses succeeixin és el millor que podem fer envers nosaltres. «Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels altres. Així t'estalviaràs disgustos ». Aquesta frase també es pot aplicar als esdeveniments que es esdevenen de la vida.