Comarca: Garrotxa
Província: Girona
Extensió: 0’7 km²
Habitants: 1000
El municipi està situat a la serralada Transversal, a l’oest de Girona. Castellfollit de la Roca es troba limitat per la confluència dels rius Fluvià i Turonell, enmig dels quals s’aixeca un espadat de basalt de cinquanta metres d’altura, que pertany al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis de Catalunya més petits.
El clima de Castellfollit de la
Roca és mediterrani de muntanya i presenta
pluges durant una bona part de
l’any. Les temperatures són suaus, encara que a l’hivern les glaçades són
freqüents. L’estació més plujosa és la primavera, mentre que a l’estiu les nits
són fresques i agradables.
L'economia del municipi es nodreix principalment del sector serveis. Les
activitats econòmiques primàries i industrials estan estretament lligades al
camp del turisme: fabricació d'embotits, dolços i galetes.
Les produccions de l’horta es limiten a les riberes del Fluvià i el seu afluent, el Turonell.
L'espadat de basalt on s'assenta
el poble és fruit de l'erosió dels rius sobre les restes de lava d'erupcions
volcàniques que fa milers d'anys van cobrir la muntanya (una, 217.000 anys
enrere, i l'altra, 192.000). En refredar-se la lava es van crear llargues
columnes de basalt de seixanta metres d'alçada i gairebé un quilòmetre de
longitud.
La pedrera basàltica de Castellfollit existeix des del segle
XIX i és l'única activa de tot l'Estat. Se n'encarrega la família Ortiz i els
seus usos són sobretot industrials (roca
antiàcida), encara que també
s'utilitza per fer llars de foc, paviments, barbacoes, etc. Antoni Gaudí va
emprar aquest basalt de Castellfollit per construir les columnes del Parc
Güell.
Aquesta pedra volcànica constitueix la base per a la construcció del barri vell, format per places i carrers estrets d'origen medieval. En un extrem de la cinglera, on hi havia abans el cementiri, hi ha la plaça de Josep Pla, una gran terrassa que ofereix una espectacular vista de l'entorn natural.
D'entre la renglera de cases emergeix l'església de Sant
Salvador (segle XIII).
Va ser afectada pel terratrèmol del segle XV i
destruïda durant la Guerra Civil. Això motivà els habitants a construir-ne una
de nova a la part més moderna del poble. A mitjan anys vuitanta es va recuperar
l'antic edifici com a centre cultural. El temple actual és d'estil
renaixentista tardà i té un campanar de planta quadrada.
També podem acostar-nos al Museu de l'Embotit, creat el 1993
per la família Sala, que en fabrica des de fa més de 150 anys. A l'exposició es
veuen les eines que durant dècades s'han usat per a l'elaboració de la carn,
així com les màquines i algunes fotografies de les diferents generacions de la
família. Compta també amb una botiga.
Finalment, podem visitar el Museu del Vietnam -un veí de
Castellfollit de la Roca, ha col·leccionat durant 20 anys més de 2.000 objectes (uniformes, banderes, fotos, insígnies, etc) relacionats amb la Guerra de Vietnam. Totes aquestes peces estan exposades al públic en la planta baixa de casa seva a Castellfollit, convertint-se així en el primer museu europeu dedicat a la Guerra de Vietnam. El museu disposa de 7 sales, on s’exposen objectes originals d’aquest conflicte-.
Al calendari de Castellfollit estan anotats els dies 16 d’agost, festa de Sant Roc, i
tots
els diumenges de setembre, que són dies de trobada gegantera. A més, cada
dissabte al matí la plaça Major acull el
mercat, ple de tota mena de
productes de gran qualitat.