Si no vols patir, deixa de jugar a ser endeví

La psicologia cognitiva ens ha ensenyat que, depenent de com pensem sobre el que ens passa, així ens sentirem emocionalment. Així, de vegades actuem com un endeví, però ens equivoquem en les prediccions.


En la literatura científica podem trobar nombrosos exemples de patrons de pensament desadaptatius i erronis que les persones sostenen malgrat la seva falta de lògica i utilitat i sobretot, tot i el patiment que els provoquen.

Un exemple d'error de l'endeví

Carla ha començat a treballar en una important empresa de la seva ciutat. És la feina dels seus somnis però no està a gust del tot. Creu que l'equip no l'empassen i que parlen malament d'ella a l'esquena.

L'altre dia va observar com dues companyes xiuxiuejaven en una cantonada i es reien a riallades i es va adonar que la miraven de reüll de tant en tant. Carla està pensant en deixar la feina dels seus somnis perquè li resulta insuportable que la gent parli malament d'ella!, si parlen malament, pot arribar al cap i podrien acomiadar-la!

Aturem per un moment la història... què està fent la nostra protagonista? Evidentment, està traient conclusions precipitades d'un fet concret que no pot validar ni demostrar de cap manera.

Ella pensa que els seus companys parlen malament d'ella perquè ha vist a dues persones parlar i riure, és això lògic? És el fet que dues persones parlin i es riguin en una cantonada prova suficient per creure que l'estan criticant?

Però l'estan mirant de reüll! I què? Segurament ho facin perquè ella també les està mirant mentre riuen pensant que estan criticant-la.

Les conseqüències d'un pensament erroni

Carla està fent-se mal a si mateixa pensant d'aquesta manera. S'està provocant una ansietat tremenda i està a punt de prendre una decisió equivocada a causa d'aquesta forma de veure les coses.

S'està creant el típic efecte paradoxal tan usual en psicologia: de tant por que la critiquin i perdre la feina, és ella mateixa la que va a fer el pas de deixar-ho i, en definitiva, perdre la feina.

Aquesta història, amb aquesta manera de pensar tan falta de lògica és més usual del que pensem. Les persones tenim la tendència a mirar-nos el melic, a protegir el nostre ego a capa i espasa i a treure conclusions anticipades de fets aïllats. Tendim a deformar la realitat i això genera emocions errònies i desproporcionades.

La importància de deixar de ser endeví i pensar bé

Pensar adequadament no vol dir ser optimistes, ni positius ni veure el món de color de rosa, això seria pitjor! Ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos i al final ens clavaríem el "cop" igual.

Pensar adequadament és aprendre a veure la vida amb els vidres de les nostres ulleres nets. És percebre el món tal com és, sense deformar la realitat, sense crear històries que no existeixen més que en la nostra ment.

Per ser més racional i realista, Carla hauria de ser més científica i aturar-se a contemplar totes les alternatives possibles que podrien significar aquesta conversa hilarant entre dues persones. Pot ser que estiguessin recordant alguna cosa graciosa, que s'estiguessin explicant acudits o parlant de coses que res tenen a veure amb la nostra protagonista.

És veritat que també hi ha l'opció que estiguin parlant malament de la Carla, però no podem deixar que els nostres impulsors no ens permetin contemplar altres opcions. En primer lloc, perquè no seria lògic ni racional pretendre endevinar el pensament d'altres persones, no som endevins!

I en segon lloc, perquè encara que la nostra opció fos la que es correspon amb la realitat, tampoc seria tan terrible com ho solem avaluar. Què té de terrible una crítica? Pot ser una mica molest, desagradable... però mai una cosa com per fer un drama! Encara que això és un altre tema.

Per tant, deixa d'auto generar-te tanta tensió absurda. Tu no ets endeví. Has d'aprendre a apegar-te a les dades reals i no deixar-te portar per les teves pròpies interpretacions infundades, aquestes no tenen validesa fins que no es demostrin.

Mentrestant, relaxa't i viu el que tinguis per davant.