Filosofia vs Psicologia

"El fracàs de les psicoteràpies (Psicologia) es deu a que pateixen d'una pràctica diària. Les famoses recaigudes (tornar a la teràpia havent estat donat d'alta amb anterioritat) evidencien aquest fracàs. L'exercici diari en

meditació formal, tenir clara una filosofia de vida, fa que els beneficis aconseguits en el consultori siguin permanents. Canviar els patrons mentals disfuncionals per altres més adaptatius no és efectiu sense una pràctica continuada i integrada en la vida del subjecte que els sustenti fins a la seva total i completa consolidació ".

Agustí Guisasola

- La Consulta Filosòfica a diferència de les teràpies psicològiques, no és un mitjà per aconseguir un fi, no té un caràcter utilitarista o instrumentalista sinó que és un fi en si mateixa, ja que la comprensió profunda transforma i allibera l'ésser humà del sofriment inútil en aquest mateix moment.

- En l'Assessorament Filosòfic s'ensenya a pensar i a re enfocar els problemes, ja que les emocions es generen per pensaments, siguin aquests encertats o erràtics.

- La Praxis Filosòfica no és una pràctica clínica. No treballa amb models metges i els problemes no són vistos com a "trastorns" o "malalties" que hagin de ser "guarits / es". Les pastilles no ajuden a pensar eficaçment ni a ser feliç. Cap fàrmac fa que la persona es trobi a si mateixa, que aconsegueixi les seves metes o que actuï com cal. Per tant l'Assessorament Filosòfic no és una teràpia sanitària.

"Aproximadament una tercera part de les persones que tracto no pateixen per una neurosi clínicament definible, sinó a causa de la manca de sentit i de propòsit de les seves vides".

Carl G. Jung

- S'ocupa de la visió de la vida que té l’ interlocutor i d'afavorir, a través del diàleg reflexiu -i no de la xerrameca automàtica- el sorgiment d'intuïcions filosòfiques sobre les qüestions existencials de la vida. 

- No es fa arqueologia del passat del consultant i molt menys de

la seva infància, sinó que es treballa des de les idees i emocions actuals.

- El filòsof pràctic no s'erigeix en figura d'autoritat (com el metge, on el pacient és un mer subjecte passiu que va a acceptar, sense opció, el que se li diagnostiqui i recepti) sinó en algú amb la capacitat i la preparació per a confrontar les idees del consultant, on aquest és sempre qui ha de veure i decidir si canviar o no la seva filosofia personal per tal de generar canvis a millor, més profunds i duradors.

- Motiva al consultant a pensar pel seu compte, el que implica

buscar -únicament dins de si mateix a través de la raó- el criteri de veritat i els seus efectes. El filòsof pràctic instiga a l’interlocutor a aclarir i a conèixer des d'una honestedat radical. Això moltes vegades implica trencar amb les seves concepcions sobre si mateix i sobre el món que havia adoptat de forma natural, sense adonar-se'n, per la influència familiar i cultural en el seu procés de desenvolupament humà (nen-adolescent-adult). 

- No hi ha una mena d ' "alta mèdica", el consultant és qui decideix quan tornar, i normalment deixa de venir quan la inquietud o sofriment s'han resolt.

- El filòsof pràctic qüestiona els objectius i els raonaments del consultant i la indueix al compromís amb la veritat abans que amb la felicitat derivada de l’auto engany, havent d'assumir les grans qüestions de la vida (fracàs, desamor, malaltia, mort...).